Preguntas frecuentes
Implantes dentales
El proceso de oseointegración, se define como la unión mecánica firme, directa, estable y duradera producida entre el hueso vivo maxilar y el cuerpo de un implante dental de titanio, que acontece sin interposición de tejido conectivo.
Para que se produzca la oseointegración, hay que realizar una correcta técnica quirúrgica, dependiendo el éxito de la presencia o ausencia de procesos inflamatorios, del diseño del implante y del tiempo en el que el implante se mantenga libre de cargas, que debe ser alrededor de 4 a 6 meses.
En la actualidad, las técnicas más avanzadas como los implantes de carga inmediata permiten proporcionar una prótesis con dientes fijos sobre implantes oseointegrados a los pocos días o incluso a las horas de su colocación.
Existen muy pocas contraindicaciones absolutas, entre las que podemos destacar enfermedades graves que influyan en el metabolismo del hueso, infecciones específicas, tumores malignos que afecten al hueso, o radioterapia en grandes dosis.
Es importante decir que los implantes dentales no provocan rechazo en el organismo, comúnmente cuando se habla de rechazo se refiere a una no oseointegración del implante dental (se estima normal un nivel de fracasos del 2% a 5% de los implantes colocados). Cuando un implante dental no se oseointegra se puede volver a colocar otro para sustituirlo.
Se trata de una intervención ambulatoria, esto quiere decir que el paciente se trata en nuestra clínica dental.
La intervención se lleva a cabo en la mayoría de los casos mediante anestesia local. En intervenciones de larga duración (rehabilitaciones completas, elevaciones de seno maxilar, regeneración ósea) se puede recurrir a la sedación endovenosa realizada por un médico anestesista en la clínica dental.
Al contrario de lo que pueda parecer, en muchos casos el post-operatorio supone menos molestias e incomodidades que otras intervenciones menores en Odontología. Un implante a veces puede ocasionar molestias en la encía durante el proceso de cicatrización de la herida por lo que se prescriben analgésicos o antiinflamatorios según el tipo de intervención.
Es fundamental tener una buena higiene durante este periodo para evitar sobreinfecciones de la encía. Normalmente se prescriben antibióticos por seguridad. En los algunos casos aparece frecuentemente hinchazón durante los primeros días que suele remitir espontáneamente a las 72 horas, si bien no resulta dolorosa y permite hacer vida normal.
Las prótesis pueden colocarse tras tres a seis meses de espera una vez realizada la cirugía.
Los implantes se pueden colocar en los jóvenes una vez completado el desarrollo, normalmente a partir de los dieciséis años en las mujeres y dieciocho en los hombres. En los adultos no existe contraindicación en razón de la edad.
Básicamente existen dos formas de rehabilitación protésica sobre implantes: La prótesis fijas en zirconio o en metal-porcelana, que nos proporciona el mayor nivel de estética, comodidad y función, y la prótesis removible (de quitar y poner), realizada en resina y que supone una opción más económica al ser un tratamiento menos sofisticado, (sin dientes) y que necesitan más mantenimientos.
Para ello en clínica, el odontólogo toma impresiones y registros de mordida que posteriormente enviará al laboratorio donde el protésico vacía, o positiva, las impresiones en yeso, y confecciona sobre los modelos resultantes las estructuras de la prótesis fija con cera. Estos encerados se incluirán en revestimientos especiales resistentes a altas temperaturas, y se procede al colado en metal con distintas aleaciones.
El último paso podría ser montar la cerámica sobre las estructuras metálicas, dependiendo del tipo de prótesis fija a realizar, ya que también existe la posibilidad de realizar las coronas y puentes en porcelana pura (sin metal) o sobre una base de un material blanco llamado alúmina o zirconio que en este último caso se utiliza la innovadora tecnología de cadcam.
Los implantes correctamente colocados garantizan unos resultados estéticos en la mayoría de los casos muy superiores a la dentadura original del paciente.
El paciente debe tener claro que no sólo conseguirá una boca sana sino además una sonrisa estética. Esas deben ser sus exigencias.
Unos implantes bien colocados y de tamaño proporcional a la carga que han de soportar (a mayor tamaño mayor seguridad) son para toda la vida.
Las condiciones fundamentales para garantizar el éxito son:
1.La correcta planificación del caso concreto
2. Las manos y la experiencia del cirujano (el tamaño del implante y su correcta colocación)
3. La elaboración de la prótesis teniendo en cuenta las cargas que ha de soportar y el correcto ajuste para evitar fuerzas anómalas que supongan un sobreesfuerzo de los implantes
Quizás el riesgo más significativo es la pérdida de sensibilidad en la zona del labio inferior cuando durante la intervención se toca o se secciona el nervio mentoniano, dicha pérdida de sensibilidad puede ser temporal o permanente.
Por ese motivo hay que ser especialmente cuidadoso cuando se opera en esa zona porque no nos vale tocar el nervio con un implante demasiado largo pero tampoco nos sirve un implante demasiado corto que no aguante la carga a la que será sometido.
Por otro lado es fundamental que los implantes estén correctamente colocados desde un principio, puesto que una vez que éstos se oseintegran quedan “soldados” al hueso y si fuese necesario extraerlos perderíamos mucho hueso maxilar, lo cual complicaría enormemente una rehabilitación y por supuesto los resultados nunca serían los mismos.
Hoy en día disponemos de técnicas avanzadas para realizar cirugías en casos extremos. Se puede recurrir a elevaciones de seno maxilar e injertos que pueden ser autólogos (propios del paciente) o de otros tipos, con un porcentaje de éxitos elevadísimo.
Afortunadamente son rarísimos los casos en los que un paciente que desea ser rehabilitado no puede serlo. El campo de la regeneración ósea es sin lugar a dudas uno de los principales avances en la implantología de los últimos años.
Para los pacientes con piorrea los implantes son “LA SOLUCIÓN”. Tradicionalmente este tipo de pacientes estaban ineludiblemente abocados a perder sus dientes.
El único tratamiento que podíamos ofrecerles era una higiene escrupulosa y periódicas visitas a la consulta para realizarse tratamientos periodontales. La perspectiva final siempre era la misma: la dentadura completa de quitar y poner.
Ahora los implantes han revolucionado la forma de tratar a estos pacientes, es importantísimo saber que los largos tratamientos periodontales no solo son inútiles sino que son perjudiciales porque mientras se hace un esfuerzo para conservar la pieza natural no podemos evitar que la enfermedad siga su curso y vayamos perdiendo hueso. Hay que saber cortar ese proceso antes de que sea demasiado tarde.
El hueso es fundamental para una buena rehabilitación y para un resultado estético. En los casos extremos es muy difícil lograr estética.
Quizás sea el único caso en la medicina en el que el sustituto artificial tiene una mejor funcionalidad que el órgano original.
Un implante que trabaja correctamente en la boca (porque está colocado en la posición idónea y soporta una carga axial y proporcional a su tamaño), tiene una durabilidad muy superior a la vida natural de un diente.
Al Hablar de implantes sin cirugía estamos hablando de procedimientos de cirugía a ciegas guiada por ordenador. Todos estos sistemas utilizan una plantilla elaborada previamente sobre la cual hay que adaptar los implantes y que nos permite colocarlos sin tener que abrir la encía ni dar puntos.
Lógicamente la intervención es menos invasiva, pero una mínima variación en la posición en boca de la plantilla podría dar problemas.
Solamente es recomendable hacerlo en casos muy concretos y favorables. Aún así la calidad de la prótesis que se puede ofrecer en estos casos está muy condicionada por el factor tiempo. En estos casos nosotros ofrecemos dientes provisionales en resina que luego serán sustituidos por los definitivos en cerámica de máxima estética.
Los tratamientos en cerámica no pueden realizarse en el día, solamente es posible hacer prótesis de resina prediseñada, por lo tanto no personalizada.
Aquellos que hemos comentado en la pregunta anterior, en los que la prótesis se coloca el mismo día de la cirugía.
El zirconio es un excelente material en el campo dental, tiene una máxima biocompatibilidad (la misma que el titanio) y permite realizar prótesis de una estética insuperable. Sin embargo su uso en el ámbito quirúrgico en odontología es reciente y muy minoritario.
Se puede decir que como implante, es decir dentro del hueso, no aporta ninguna ventaja añadida con respecto al titanio. Es una opción del profesional.
Preguntas frecuentes
Ortodoncia
Per corregir una mala correspondència entre l’arcada dentària inferior amb la superior i/o un anòmal alineament de les dents.
Els casos més freqüents que necessiten tractament d’Ortodòncia són:
– Dents apinyades o superposades
– Sobremossegades o submossegades
– Mossegades oberta (tanquen dents posteriors però no les anteriors)
– Molt o poc espai entre dents
– Dents de més o absents
És una tècnica que cada cop s’utilitza més, atès l’interès actual per la promoció de la salut dels nostres fills.
Cada vegada és sol·licitada a edats més primerenques.
Les forces aplicades per moure les dents són molt suaus, per la qual cosa passats els primers dies no notarà res especialment.
Sí, totalment.
Els aparells d’Ortodòncia no interferiran en les activitats habituals.
S’han de seguir algunes recomanacions a l’hora de menjar o raspallar-se les dents.
No canviaran la seva manera de parlar, podent mantenir la seva activitat professional i les seves relacions socials sense cap interferència.
Tots els tractaments requereixen un manteniment adequat. Amb ajuda de retenidors linguals fixos o retenidors removibles, els resultats obtinguts podran ser estables, sent una inversió per a tota la vida.
Poden ser causades per:
– Mals hàbits (llepar-se el dit, deglució amb interposició de la llengua, etc.).
– Respiració bucal (per hipertròfia d’adenoides -vegetacions-, etc.).
– Erupció dentària ectòpica (una dent situada en un lloc diferent del seu natural).
– Agenèsia dentària (és la manca d’una o diverses dents).
– Dent supernumerari (més nombre de dents del que és habitual).
– Displàsies esquelètiques craniofacials (són alteracions congènites dels ossos de la cara i el cap).
– Problemes d’espai (ocorre quan l’os maxil·lar encara és infantil i les dents són definitives, que són més grans i estan en major nombre).
S’empra en nens i adolescents perquè estan en ple creixement de l’esquelet i amb recanvi dentari, per això es pot actuar sobre les dues estructures.
Un cop acabat el creixement, només es pot actuar sobre les dents. En les dones es considera la fi del creixement craniofacial als quinze anys i en els homes als dinou anys.
Encara que es pot fer servir a qualsevol edat, l’ortodòncia és capaç de corregir la mala posició de les dents per aconseguir una boca saludable. Un bonic somriure il·lumina el rostre i els fa més atractiu.
L’os dels maxil·lars, encara que sigui molt dur, també és molt flexible.
El procés biològic implicat en el moviment dental és el mateix a qualsevol edat, per la qual cosa les dents es poden moure tant als 20 com als 60 anys.
No es tracta només de coqueteria, també és qüestió de salut. Una mala posició de les dents pot afavorir laparició daltres problemes com càries, malaltia periodontal (genives) o problemes articulars.
L’espectacular millora estètica dels aparells fixos d’Ortodòncia (brackets) permet que avui dia, els adults de qualsevol edat, descontents amb l’aparença i/o el funcionament de la boca (dents amuntegats, espais entre les dents, dents sortides, etc.) deixin de sentir-se limitats i acceptin amb normalitat l’Ortodòncia.
Els brackets de ceràmica, semblants a l’esmalt de les dents i sense metall visible, passen gairebé desapercebuts per a les altres persones, i satisfan la majoria dels adults.
És difícil establir a quina edat un nen necessita tractament d’ortodòncia.
Si tenim en compte que els nens entre 7 i 12 anys estan en període de canviar dents (exfoliar dent temporal o de llet per a l’arribada del permanent o definitiu), és recomanable una avaluació clínica i radiogràfica al voltant dels 7 anys per començar a observar i controlar el correcte creixement dentofacial durant aquest període.
De vegades, quan hi ha problemes evidents pot ser recomanable visitar els nens abans dels 7 anys per poder fer un tractament precoç.
Així doncs, en alguns pacients intervindrem aviat -tractament precoç- obtenint-se sovint resultats inassolibles només amb Ortodòncia un cop acabat el creixement esquelètic, mentre que en altres, encara que el problema sigui manifest, recomanarem esperar revisant periòdicament els nens mentre erupcionen les dents i es desenvolupen els ossos de la cara.
En adults es pot iniciar el tractament a qualsevol edat.
És difícil valorar exactament els problemes de futur, però normalment les alteracions que tingui segurament s’agreujaran amb el pas del temps, especialment en un nen o adolescent, no hem d’oblidar que està en desenvolupament i creixeran també els problemes dental-facials.
És convenient tractar-ho per dos aspectes fonamentals:
– Si es detecta i tracta l’anomalia a temps, serà tractada més fàcilment, reduint molèsties, temps i cost.
– Podríem evitar un tractament ossi més complex (maxil·lofacial), evitant possibles anomalies als ossos, que es veurien reflectides en l’aspecte de la cara.

Preguntas frecuentes
Carillas dentales

Per corregir una mala correspondència entre l’arcada dentària inferior amb la superior i/o un anòmal alineament de les dents.
Els casos més freqüents que necessiten tractament d’Ortodòncia són:
– Dents apinyades o superposades
– Sobremossegades o submossegades
– Mossegades oberta (tanquen dents posteriors però no les anteriors)
– Molt o poc espai entre dents
– Dents de més o absents
És una tècnica que cada cop s’utilitza més, atès l’interès actual per la promoció de la salut dels nostres fills.
Cada vegada és sol·licitada a edats més primerenques.
El somriure és un dels factors estètics més importants, inherents a la persona. Un somriure bonic i atractiu ofereix una imatge positiva i estimula l’individu a somriure amb tranquil·litat i naturalitat.
Una boca ordenada, sana i harmònica dóna seguretat en un mateix.
Preguntas frecuentes
Coronas de zirconio
La Estética Dental, como su nombre lo sugiere, cubre todo aquello que tenga que ver con la belleza, la estética, o el embellecimiento de sus dientes, en sus muy distintas formas y posibilidades.
Es la rama de la odontología que va a tratar todas aquellas alteraciones y patologías de la morfología bucodental para alcanzar un canon de belleza ideal.
En la actualidad tener una buena sonrisa es un claro ejemplo de salud y bienestar social.
Causas por las cuales los pacientes pueden acudir a estos tratamientos:
1. Asimetrías dentarias (dientes apiñados o desparejos)
2. Diastemas interincisivos (separación entre dientes anteriores)
3. Cambios de coloración o dientes pigmentados o manchados
4. Caries de cuello
5. Fracturas dentarias
La sonrisa es uno de los factores estéticos más importantes, inherentes a la persona. Una sonrisa bonita y atractiva ofrece una imagen positiva y estimula al individuo a sonreír con tranquilidad y naturalidad.
Una boca ordenada, sana y armónica da seguridad en uno mismo.
Indicaciones. Se emplean cuando se ha perdido una gran cantidad de tejido dentario, por ejemplo tras una gran caries o un traumatismo, ya que la retención de una carilla o un empaste resultaría muy difícil debido a la gran pérdida de tejido dentario.
También se emplean en casos de dientes endodonciados, para dar consistencia a todo el diente y evitar posibles fracturas, ya que los dientes endodonciados se debilitan con el paso del tiempo.
Contraindicaciones. Prácticamente cualquier paciente puede llevar coronas, a excepción de aquellos que:
1. Presenten problemas de encías en estado avanzado
2. Que el diente tenga algún problema que limite su conservación en la boca
3.Tengan excesiva movilidad dental
Las coronas están confeccionadas de un material tan resistente que a veces pueden durar incluso más de 50 años. No obstante, debido al desgaste natural que produce la masticación, a veces pierden la forma o el brillo. En estos casos y si el paciente lo desea, se extrae la corona y se vuelve a colocar una nueva.
Preguntas frecuentes
Periodoncia
Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten els teixits (periodonto) que envolten i subjecten les dents als maxil·lars.
Són malalties de naturalesa inflamatòria i de causa infecciosa (causades per bacteris) que depenent del seu grau d’afectació les anomenem gingivitis, quan el procés inflamatori només afecta el periodont superficial (la geniva) i no estan afectats els teixits que subjecten la dent.
Quan el procés inflamatori afecta els teixits periodontals profunds, es produeix destrucció de l’os i el lligament periodontal que són els teixits que suporten i subjecten les dents. Aquest grau d’afectació l’anomenem periodontitis.
Hi ha diverses fases de la periodontitis des de les fases inicials a les més avançades. Si la periodontitis no es tracta evoluciona destruint tot el suport de la dent i amb això l’allotjament i la pèrdua. Per aquest motiu és important detectar la periodontitis i tractar-la als seus estadis més inicials.
La gingivitis a més de produir inflamació de la geniva i sagnat, sobretot en raspallar-se, en alguns individus evoluciona a periodontitis, la periodontitis en destruir l’os que suporta les dents als maxil·lars provoca mobilitat i separació de les dents.
Amb el temps les dents s’acabaran perdent, bé per la necessitat d’extreure’ls a causa de la seva inestabilitat o bé per caure pràcticament sols.
Es deu a uns bacteris que tots tenim a la boca, al voltant de les dents, i que si no eliminem correctament, guanyen accés a l’espai entre la dent i la geniva i poden colonitzar aquest espai creixent en nombre i provocant la reacció inflamatòria i destructiva que defineix aquestes malalties.
Els bacteris per ells mateixos no són capaços de provocar les conseqüències d’aquestes malalties, sinó que necessiten un individu susceptible (predisposició genètica) i un medi ambient adequat (factors com tabac i estrès són factors de risc molt importants en la colonització d’aquests bacteris).
La gingivitis és una de les malalties més freqüents de l’ésser humà, molt freqüent a totes les edats (en joves 75% de 20 a 25 anys).
Una part de les gingivitis, encara en absència de tractament, no progressen a la destrucció dels teixits periodontals de suport dentari (periodontitis).
La periodontitis és molt rara en joves i adolescents (aproximadament 1 cas/10.000). No obstant això, la seva freqüència augmenta amb l’edat. Afecta aproximadament el 80% de la població adulta amb més de 35 anys.
Per tant, és una malaltia relativament freqüent en adults i la freqüència augmenta clarament amb l’edat.
Als estats inicials es pot corregir. Però tendeix a ser un quadre crònic. Això vol dir que quan l’estat de la malaltia és avançat i s’ha perdut molt suport ossi, el que es pot fer és aturar la progressió de la malaltia perquè no vagi a més.
El pacient ha de ser conscient del seu problema i assumir que, després del tractament inicial, almenys una vegada a l’any ha d’acudir al dentista a fer-se neteges de manteniment durant la resta de la seva vida. La higiene oral és fonamental per tractar aquest tipus de problemes. Només així s’aconsegueix una teràpia eficaç.
El tractament bàsic consisteix en la neteja exhaustiva de les genives per mitjà d’un aparell d’ultrasons, curetes (instruments d’escombrada) i polidors. Tot això va encaminat a eliminar tota la placa bacteriana causant del problema. El pacient és capaç de netejar-se la part de les dents exposada a la boca, però no pot accedir a la part de dent que es troba per sota de la geniva. Aquesta tasca és la que realitzarà l’odontòleg, de manera que després de la neteja, la inflació decreix i la geniva es torna a adherir a la dent formant una barrera perquè no passin els bacteris.
El tractament bàsic es fa per parts. La boca es divideix en quatre quadrants, cadascun dels quals es tracta en diferents sessions. Cada sessió de neteja es realitza sota anestèsia local, de manera que no fa mal. La durada és d’uns 45-60 min. En finalitzar la sessió i remetre l’efecte anestèsic, el pacient fa molt poques molèsties, i en 3 o 4 dies l’estat de les genives millora sorprenentment. A partir d’aquest moment serà el pacient qui hagi de mantenir la salut de les genives i acudir a revisions periòdiques cada 4 o 6 mesos.
El tractament regeneratiu, en casos greus, quan l’afectació és molt acusada i s’ha prolongat durant el temps, el pacient ha experimentat una pèrdua considerable d’os. En aquests casos, abans de qualsevol tractament restaurador, cal reposar en la mesura que sigui possible les estructures perdudes. Per això es fa ús de diversos biomaterials: membranes, amelogenina, os, etc.
Tot plegat es combina de manera eficaç per restituir l’anatomia perduda.
Combatent la placa dental i prevenir malalties de les dents i les genives.
1. Fil Dental: Utilitzeu el fil dental per remoure els gèrmens i partícules de menjar entre les dents. Esbandida.
Forma de sostenir el fil dental.
Per treure la placa entre les dents superiors utilitzeu el fil movent-lo de dalt a baix.
Per treure la placa entre les dents inferiors useu el fil movent-lo de dalt a baix.
* Nota! Introduïu el fil entre les dents suaument. No ho ‘meta de cop’, això podria ferir les genives.
2. Raspall de dents: Utilitzeu qualsevol mètode de raspallar les dents que us sigui més còmode, però no les fregueu amb força d’una banda a l’altra. Petits moviments circulars i moviments curts de banda a banda és el millor. Enjuage.
Per prevenir les càries, el que es posa al raspall és el més important.
Utilitzeu una pasta dental amb fluorur.
El fluorur protegeix les dents contra les càries.

Preguntas frecuentes
Odontopediatría

La principal diferència entre l’odontologia habitual i l’odontopediatria en el tractament de càries és la presència de les dents temporals o de llet en els nens, cosa que fa que el tractament canviï, de manera que les lesions ocorregudes en la dentició temporal es tractaran d’una manera menys conservadora i més agressiva que les ocorregudes en les dents permanents, per evitar que, en el pitjor ria en el seu successor la dent permanent.
Segelladors per frenar la càries: Són resines que s’apliquen sobre les cares masticatòries de les dents. Disminueixen la probabilitat de patir càries a les dents sobre les quals es col·loquen. Actuen com a barreres de protecció, eviten que les restes d’aliments s’allotgin als relleus de les dents.
Converteixen les cares masticatòries de les peces dentals en superfícies llises i fàcils de netejar. Solen aplicar-se en nens de 6 a 7 anys, quan les dents definitives comencen a sortir.
Encara que el segellador facilita la neteja, no s’ha de descuidar el raspallat, si no s’efectua una higiene correcta pot sorgir una càries a prop del segellador. La col·locació dels segelladors no fa malbé l’esmalt, no requereix anestèsia, el dentista raspalla la peça i la pinzella amb una crema, que endureix en aplicar-li una llum especial. Els segelladors duren força temps, però cal el control periòdic del dentista per controlar el seu estat.
Bases i folres cavitaris: Per a la base o el fons de la cavitat s’usen hidròxid de calci, òxid de zinc eugenol que és una substància antibacteriana que forma dentina secundària, ionòmer de vidre que allibera fluor i, abans s’usava, ciment policarboxilat i fosfat de zinc.
Materials temporals: Són materials utilitzats durant un temps limitat fins que el material permanent està disponible.
Materials definitius: són els materials que farem servir en les obturacions definitives.
L’amalgama de plata: L’únic que podem fer servir en condicions inadequades com pot ser una dent difícil o dificultat per aïllar-lo.
El fluor: Cuida el nostre esmalt.