Preguntes freqüents
Invisalign
Sí. De hecho, es uno de los tratamientos más solicitados por adultos porque es discreto y cómodo.
Los primeros días puede notarse un poco, pero la mayoría de pacientes se adaptan rápidamente.
Se recomienda retirar los alineadores para evitar manchas y mantenerlos transparentes.
El tratamiento puede alargarse o no avanzar correctamente. La constancia es clave.
Sí, si no se realiza una buena retención. Por eso es imprescindible seguir las indicaciones finales.
Preguntes freqüents
Implants dentals
El procés d'oseointegració es defineix com la unió mecànica ferma, directa, estable i duradora produïda entre l'os viu maxil·lar i el cos d'un implant dental de titani, que s'esdevé sense interposició de teixit connectiu.
Perquè es produeixi l'oseointegració, cal fer una tècnica quirúrgica correcta, depenent de l'èxit de la presència o absència de processos inflamatoris, del disseny de l'implant i del temps en què l'implant es mantingui lliure de càrregues, que ha de ser al voltant de 4 a 6 mesos.
Actualment, les tècniques més avançades com els implants de càrrega immediata permeten proporcionar una pròtesi amb dents fixes sobre implants oseointegrats al cap de pocs dies o fins i tot a les hores de la seva col·locació.
Hi ha molt poques contraindicacions absolutes, entre les quals podem destacar malalties greus que influeixin en el metabolisme de l'os, infeccions específiques, tumors malignes que afectin l'os, o radioteràpia en grans dosis.
És important dir que els implants dentals no provoquen rebuig a l'organisme, comunament quan es parla de rebuig es refereix a una no oseointegració de l'implant dental (s'estima normal un nivell de fracassos del 2% al 5% dels implants col·locats). Quan un implant dental no s'oseointegra se'n pot tornar a col·locar un altre per substituir-lo.
Es tracta d'una intervenció ambulatòria, això vol dir que el pacient es tracta a la nostra clínica dental.
La intervenció es fa en la majoria dels casos mitjançant anestèsia local. En intervencions de llarga durada (rehabilitacions completes, elevacions de sinus maxil·lar, regeneració òssia) es pot recórrer a la sedació endovenosa realitzada per un metge anestesista a la clínica dental.
Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys molèsties i incomoditats que altres intervencions menors a Odontologia. Un implant de vegades pot ocasionar molèsties a la geniva durant el procés de cicatrització de la ferida, per la qual cosa es prescriuen analgèsics o antiinflamatoris segons el tipus d'intervenció.
És fonamental tenir una bona higiene durant aquest període per evitar sobreinfeccions de la geniva. Normalment es prescriuen antibiòtics per seguretat. En alguns casos apareix freqüentment inflor durant els primers dies que sol remetre espontàniament a les 72 hores, si bé no resulta dolorosa i permet fer vida normal.
Les pròtesis es poden col·locar després de tres a sis mesos d'espera un cop feta la cirurgia.
Els implants es poden col·locar en els joves una vegada completat el desenvolupament, normalment a partir dels setze anys a les dones i divuit als homes. En els adults no hi ha contraindicació per raó de l'edat.
Bàsicament hi ha dues formes de rehabilitació protèsica sobre implants: La pròtesi fixes en zirconi o en metall-porcellana, que ens proporciona el major nivell d'estètica, comoditat i funció, i la pròtesi removible (de treure i posar), realitzada en resina i que suposa una opció més econòmica en ser un tractament menys sofisticat, (sense dents) i que necesita més manteniments.
Per això a clínica, l'odontòleg pren impressions i registres de mossegada que posteriorment enviarà al laboratori on el protètic buida, o positiva, les impressions en guix, i confecciona sobre els models resultants les estructures de la pròtesi fixa amb cera. Aquests encerats s'inclouran en revestiments especials resistents a altes temperatures, i es procedeix al colat en metall amb diferents aliatges.
L'últim pas podria ser muntar la ceràmica sobre les estructures metàl·liques, depenent del tipus de pròtesi fixa a realitzar, ja que també hi ha la possibilitat de realitzar les corones i ponts en porcellana pura (sense metall) o sobre una base d'un material blanc anomenat alúmina o zirconi que en aquest darrer cas s'utilitza la innovadora tecnologia de cadcam.
Els implants correctament col·locats garanteixen uns resultats estètics en la majoria dels casos molt superiors a la dentadura original del pacient.
El pacient ha de tenir clar que no només aconseguirà una boca sa sinó també un somriure estètic. Aquestes han de ser les exigències.
Uns implants ben col·locats i de mida proporcional a la càrrega que han de suportar (com més gran més seguretat) són per a tota la vida.
Les condicions fonamentals per garantir l'èxit són:
1.La correcta planificació del cas concret
2. Les mans i l'experiència del cirurgià (la mida de l'implant i la col·locació correcta)
3. L'elaboració de la pròtesi tenint en compte les càrregues que ha de suportar i el correcte ajust per evitar forces anòmales que suposin un sobreesforç dels implants
Potser el risc més significatiu és la pèrdua de sensibilitat a la zona del llavi inferior quan durant la intervenció es toca o se secciona el nervi mentonià, aquesta pèrdua de sensibilitat pot ser temporal o permanent.
Per aquest motiu cal ser especialment curós quan s'opera en aquesta zona perquè no ens val tocar el nervi amb un implant massa llarg però tampoc no ens serveix un implant massa curt que no aguanti la càrrega a què serà sotmès.
D'altra banda és fonamental que els implants estiguin correctament col·locats des d'un principi, ja que una vegada que aquests s'osseintegren queden “soldats” a l'os i si fos necessari extreure'ls perdríem molt os maxil·lar, cosa que complicaria enormement una rehabilitació i per descomptat els resultats mai no serien els mateixos.
Avui dia disposem de tècniques avançades per fer cirurgies en casos extrems. Es pot recórrer a elevacions de sinus maxil·lar i empelts que poden ser autòlegs (propis del pacient) o d'altres tipus, amb un percentatge d'èxits elevadíssim.
Afortunadament són raríssims els casos en què un pacient que vol ser rehabilitat no ho pot ser. El camp de la regeneració òssia és sens dubte un dels principals avenços en la implantologia dels darrers anys.
Per als pacients amb piorrea els implants són “LA SOLUCIÓ”. Tradicionalment aquest tipus de pacients estaven ineludiblement abocats a perdre les dents.
L'únic tractament que els podíem oferir era una higiene escrupolosa i periòdiques visites a la consulta per fer-se tractaments periodontals. La perspectiva final sempre era la mateixa: la dentadura completa de treure i posar.
Ara els implants han revolucionat la manera de tractar aquests pacients, és importantíssim saber que els llargs tractaments periodontals no només són inútils sinó que són perjudicials perquè mentre es fa un esforç per conservar la peça natural no podem evitar que la malaltia segueixi el seu curs i anem perdent os. Cal saber tallar aquest procés abans que sigui massa tard.
El pinyol és fonamental per a una bona rehabilitació i per a un resultat estètic. En els casos extrems, és molt difícil aconseguir estètica.
Potser és l'únic cas en la medicina en què el substitut artificial té una funcionalitat millor que l'òrgan original.
Un implant que treballa correctament a la boca (perquè està col·locat a la posició idònia i suporta una càrrega axial i proporcional a la seva mida), té una durabilitat molt superior a la vida natural d'una dent.
Quan parlem d'implants sense cirurgia estem parlant de procediments de cirurgia a cegues guiada per ordinador. Tots aquests sistemes fan servir una plantilla elaborada prèviament sobre la qual cal adaptar els implants i que ens permet col·locar-los sense haver d'obrir la geniva ni donar punts.
Lògicament, la intervenció és menys invasiva, però una mínima variació en la posició en boca de la plantilla podria donar problemes.
Només és recomanable fer-ho en casos molt concrets i favorables. Tot i així la qualitat de la pròtesi que es pot oferir en aquests casos està molt condicionada pel factor temps. En aquests casos nosaltres oferim dents provisionals en resina que després seran substituïdes pels definitius en ceràmica de màxima estètica.
Els tractaments en ceràmica no es poden fer en el dia, només és possible fer pròtesis de resina predissenyada, per tant no personalitzada.
Aquells que hem comentat a la pregunta anterior, en què la pròtesi es col·loca el mateix dia de la cirurgia.
El zirconi és un material excel·lent al camp dental, té una màxima biocompatibilitat (la mateixa que el titani) i permet fer pròtesis d'una estètica insuperable. Tot i això el seu ús en l'àmbit quirúrgic en odontologia és recent i molt minoritari.
Es pot dir que com a implant, és a dir dins de l'os, no aporta cap avantatge afegit pel que fa al titani. És una opció del professional.
Preguntes freqüents
Ortodòncia
Per corregir una mala correspondència entre l’arcada dentària inferior amb la superior i/o un anòmal alineament de les dents.
Els casos més freqüents que necessiten tractament d’Ortodòncia són:
– Dents apinyades o superposades
– Sobremossegades o submossegades
– Mossegades oberta (tanquen dents posteriors però no les anteriors)
– Molt o poc espai entre dents
– Dents de més o absents
És una tècnica que cada cop s’utilitza més, atès l’interès actual per la promoció de la salut dels nostres fills.
Cada vegada és sol·licitada a edats més primerenques.
Les forces aplicades per moure les dents són molt suaus, per la qual cosa passats els primers dies no notarà res especialment.
Sí, totalment.
Els aparells d’Ortodòncia no interferiran en les activitats habituals.
S’han de seguir algunes recomanacions a l’hora de menjar o raspallar-se les dents.
No canviaran la seva manera de parlar, podent mantenir la seva activitat professional i les seves relacions socials sense cap interferència.
Tots els tractaments requereixen un manteniment adequat. Amb ajuda de retenidors linguals fixos o retenidors removibles, els resultats obtinguts podran ser estables, sent una inversió per a tota la vida.
Poden ser causades per:
– Mals hàbits (llepar-se el dit, deglució amb interposició de la llengua, etc.).
– Respiració bucal (per hipertròfia d’adenoides -vegetacions-, etc.).
– Erupció dentària ectòpica (una dent situada en un lloc diferent del seu natural).
– Agenèsia dentària (és la manca d’una o diverses dents).
– Dent supernumerari (més nombre de dents del que és habitual).
– Displàsies esquelètiques craniofacials (són alteracions congènites dels ossos de la cara i el cap).
– Problemes d’espai (ocorre quan l’os maxil·lar encara és infantil i les dents són definitives, que són més grans i estan en major nombre).
S’empra en nens i adolescents perquè estan en ple creixement de l’esquelet i amb recanvi dentari, per això es pot actuar sobre les dues estructures.
Un cop acabat el creixement, només es pot actuar sobre les dents. En les dones es considera la fi del creixement craniofacial als quinze anys i en els homes als dinou anys.
Encara que es pot fer servir a qualsevol edat, l’ortodòncia és capaç de corregir la mala posició de les dents per aconseguir una boca saludable. Un bonic somriure il·lumina el rostre i els fa més atractiu.
L’os dels maxil·lars, encara que sigui molt dur, també és molt flexible.
El procés biològic implicat en el moviment dental és el mateix a qualsevol edat, per la qual cosa les dents es poden moure tant als 20 com als 60 anys.
No es tracta només de coqueteria, també és qüestió de salut. Una mala posició de les dents pot afavorir laparició daltres problemes com càries, malaltia periodontal (genives) o problemes articulars.
L’espectacular millora estètica dels aparells fixos d’Ortodòncia (brackets) permet que avui dia, els adults de qualsevol edat, descontents amb l’aparença i/o el funcionament de la boca (dents amuntegats, espais entre les dents, dents sortides, etc.) deixin de sentir-se limitats i acceptin amb normalitat l’Ortodòncia.
Els brackets de ceràmica, semblants a l’esmalt de les dents i sense metall visible, passen gairebé desapercebuts per a les altres persones, i satisfan la majoria dels adults.
És difícil establir a quina edat un nen necessita tractament d’ortodòncia.
Si tenim en compte que els nens entre 7 i 12 anys estan en període de canviar dents (exfoliar dent temporal o de llet per a l’arribada del permanent o definitiu), és recomanable una avaluació clínica i radiogràfica al voltant dels 7 anys per començar a observar i controlar el correcte creixement dentofacial durant aquest període.
De vegades, quan hi ha problemes evidents pot ser recomanable visitar els nens abans dels 7 anys per poder fer un tractament precoç.
Així doncs, en alguns pacients intervindrem aviat -tractament precoç- obtenint-se sovint resultats inassolibles només amb Ortodòncia un cop acabat el creixement esquelètic, mentre que en altres, encara que el problema sigui manifest, recomanarem esperar revisant periòdicament els nens mentre erupcionen les dents i es desenvolupen els ossos de la cara.
En adults es pot iniciar el tractament a qualsevol edat.
És difícil valorar exactament els problemes de futur, però normalment les alteracions que tingui segurament s’agreujaran amb el pas del temps, especialment en un nen o adolescent, no hem d’oblidar que està en desenvolupament i creixeran també els problemes dental-facials.
És convenient tractar-ho per dos aspectes fonamentals:
– Si es detecta i tracta l’anomalia a temps, serà tractada més fàcilment, reduint molèsties, temps i cost.
– Podríem evitar un tractament ossi més complex (maxil·lofacial), evitant possibles anomalies als ossos, que es veurien reflectides en l’aspecte de la cara.
Preguntes freqüents
Carilles dentals
Per corregir una mala correspondència entre l’arcada dentària inferior amb la superior i/o un anòmal alineament de les dents.
Els casos més freqüents que necessiten tractament d’Ortodòncia són:
– Dents apinyades o superposades
– Sobremossegades o submossegades
– Mossegades oberta (tanquen dents posteriors però no les anteriors)
– Molt o poc espai entre dents
– Dents de més o absents
És una tècnica que cada cop s’utilitza més, atès l’interès actual per la promoció de la salut dels nostres fills.
Cada vegada és sol·licitada a edats més primerenques.
El somriure és un dels factors estètics més importants, inherents a la persona. Un somriure bonic i atractiu ofereix una imatge positiva i estimula l’individu a somriure amb tranquil·litat i naturalitat.
Una boca ordenada, sana i harmònica dóna seguretat en un mateix.
Preguntes freqüents
Corones de zirconi
L'Estètica Dental, com el seu nom ho suggereix, cobreix tot allò que tingui a veure amb la bellesa, l'estètica, o l'embelliment de les dents, en les formes i possibilitats molt diferents.
És la branca de l'odontologia que tractarà totes aquelles alteracions i patologies de la morfologia bucodental per assolir un cànon de bellesa ideal.
Actualment tenir un bon somriure és un clar exemple de salut i benestar social.
Causes per les quals els pacients poden acudir a aquests tractaments:
1. Asimetries dentàries (dents apinyades o desaparellades)
2. Diastemes interincisius (separació entre dents anteriors)
3. Canvis de coloració o dents pigmentades o tacades
4. Càries de coll
5. Fracturas dentarias
El somriure és un dels factors estètics més importants, inherents a la persona. Un somriure bonic i atractiu ofereix una imatge positiva i estimula l'individu a somriure amb tranquil·litat i naturalitat.
Una boca ordenada, sana i harmònica dóna seguretat en un mateix.
Indicacions. S'utilitzen quan s'ha perdut una gran quantitat de teixit dentari, per exemple després d'una gran càries o un traumatisme, ja que la retenció d'una careta o un empastament resultaria molt difícil a causa de la gran pèrdua de teixit dentari.
També s'empren en casos de dents endodonciades, per donar consistència a tota la dent i evitar possibles fractures, ja que les dents endodonciades es debiliten amb el pas del temps.
Contraindicacions. Pràcticament qualsevol pacient pot portar corones, a excepció dels que:
1. Presenten problemes de genives en estat avançat
2. Que la dent tingui algun problema que en limiti la conservació a la boca
3.Tinguin excessiva mobilitat dental
Les corones estan confeccionades amb un material tan resistent que de vegades poden durar fins i tot més de 50 anys. No obstant això, a causa del desgast natural que produeix la masticació, de vegades perden la forma o la brillantor. En aquests casos i si el pacient ho desitja, se n'extreu la corona i se'n torna a col·locar una de nova.
Preguntes freqüents
Periodòncia
Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten els teixits (periodonto) que envolten i subjecten les dents als maxil·lars.
Són malalties de naturalesa inflamatòria i de causa infecciosa (causades per bacteris) que depenent del seu grau d’afectació les anomenem gingivitis, quan el procés inflamatori només afecta el periodont superficial (la geniva) i no estan afectats els teixits que subjecten la dent.
Quan el procés inflamatori afecta els teixits periodontals profunds, es produeix destrucció de l’os i el lligament periodontal que són els teixits que suporten i subjecten les dents. Aquest grau d’afectació l’anomenem periodontitis.
Hi ha diverses fases de la periodontitis des de les fases inicials a les més avançades. Si la periodontitis no es tracta evoluciona destruint tot el suport de la dent i amb això l’allotjament i la pèrdua. Per aquest motiu és important detectar la periodontitis i tractar-la als seus estadis més inicials.
La gingivitis a més de produir inflamació de la geniva i sagnat, sobretot en raspallar-se, en alguns individus evoluciona a periodontitis, la periodontitis en destruir l’os que suporta les dents als maxil·lars provoca mobilitat i separació de les dents.
Amb el temps les dents s’acabaran perdent, bé per la necessitat d’extreure’ls a causa de la seva inestabilitat o bé per caure pràcticament sols.
Es deu a uns bacteris que tots tenim a la boca, al voltant de les dents, i que si no eliminem correctament, guanyen accés a l’espai entre la dent i la geniva i poden colonitzar aquest espai creixent en nombre i provocant la reacció inflamatòria i destructiva que defineix aquestes malalties.
Els bacteris per ells mateixos no són capaços de provocar les conseqüències d’aquestes malalties, sinó que necessiten un individu susceptible (predisposició genètica) i un medi ambient adequat (factors com tabac i estrès són factors de risc molt importants en la colonització d’aquests bacteris).
La gingivitis és una de les malalties més freqüents de l’ésser humà, molt freqüent a totes les edats (en joves 75% de 20 a 25 anys).
Una part de les gingivitis, encara en absència de tractament, no progressen a la destrucció dels teixits periodontals de suport dentari (periodontitis).
La periodontitis és molt rara en joves i adolescents (aproximadament 1 cas/10.000). No obstant això, la seva freqüència augmenta amb l’edat. Afecta aproximadament el 80% de la població adulta amb més de 35 anys.
Per tant, és una malaltia relativament freqüent en adults i la freqüència augmenta clarament amb l’edat.
Als estats inicials es pot corregir. Però tendeix a ser un quadre crònic. Això vol dir que quan l’estat de la malaltia és avançat i s’ha perdut molt suport ossi, el que es pot fer és aturar la progressió de la malaltia perquè no vagi a més.
El pacient ha de ser conscient del seu problema i assumir que, després del tractament inicial, almenys una vegada a l’any ha d’acudir al dentista a fer-se neteges de manteniment durant la resta de la seva vida. La higiene oral és fonamental per tractar aquest tipus de problemes. Només així s’aconsegueix una teràpia eficaç.
El tractament bàsic consisteix en la neteja exhaustiva de les genives per mitjà d’un aparell d’ultrasons, curetes (instruments d’escombrada) i polidors. Tot això va encaminat a eliminar tota la placa bacteriana causant del problema. El pacient és capaç de netejar-se la part de les dents exposada a la boca, però no pot accedir a la part de dent que es troba per sota de la geniva. Aquesta tasca és la que realitzarà l’odontòleg, de manera que després de la neteja, la inflació decreix i la geniva es torna a adherir a la dent formant una barrera perquè no passin els bacteris.
El tractament bàsic es fa per parts. La boca es divideix en quatre quadrants, cadascun dels quals es tracta en diferents sessions. Cada sessió de neteja es realitza sota anestèsia local, de manera que no fa mal. La durada és d’uns 45-60 min. En finalitzar la sessió i remetre l’efecte anestèsic, el pacient fa molt poques molèsties, i en 3 o 4 dies l’estat de les genives millora sorprenentment. A partir d’aquest moment serà el pacient qui hagi de mantenir la salut de les genives i acudir a revisions periòdiques cada 4 o 6 mesos.
El tractament regeneratiu, en casos greus, quan l’afectació és molt acusada i s’ha prolongat durant el temps, el pacient ha experimentat una pèrdua considerable d’os. En aquests casos, abans de qualsevol tractament restaurador, cal reposar en la mesura que sigui possible les estructures perdudes. Per això es fa ús de diversos biomaterials: membranes, amelogenina, os, etc.
Tot plegat es combina de manera eficaç per restituir l’anatomia perduda.
Combatent la placa dental i prevenir malalties de les dents i les genives.
1. Fil Dental: Utilitzeu el fil dental per remoure els gèrmens i partícules de menjar entre les dents. Esbandida.
Forma de sostenir el fil dental.
Per treure la placa entre les dents superiors utilitzeu el fil movent-lo de dalt a baix.
Per treure la placa entre les dents inferiors useu el fil movent-lo de dalt a baix.
* Nota! Introduïu el fil entre les dents suaument. No ho ‘meta de cop’, això podria ferir les genives.
2. Raspall de dents: Utilitzeu qualsevol mètode de raspallar les dents que us sigui més còmode, però no les fregueu amb força d’una banda a l’altra. Petits moviments circulars i moviments curts de banda a banda és el millor. Enjuage.
Per prevenir les càries, el que es posa al raspall és el més important.
Utilitzeu una pasta dental amb fluorur.
El fluorur protegeix les dents contra les càries.
Preguntes freqüents
Odontopediatria
La principal diferència entre l’odontologia habitual i l’odontopediatria en el tractament de càries és la presència de les dents temporals o de llet en els nens, cosa que fa que el tractament canviï, de manera que les lesions ocorregudes en la dentició temporal es tractaran d’una manera menys conservadora i més agressiva que les ocorregudes en les dents permanents, per evitar que, en el pitjor ria en el seu successor la dent permanent.
Segelladors per frenar la càries: Són resines que s’apliquen sobre les cares masticatòries de les dents. Disminueixen la probabilitat de patir càries a les dents sobre les quals es col·loquen. Actuen com a barreres de protecció, eviten que les restes d’aliments s’allotgin als relleus de les dents.
Converteixen les cares masticatòries de les peces dentals en superfícies llises i fàcils de netejar. Solen aplicar-se en nens de 6 a 7 anys, quan les dents definitives comencen a sortir.
Encara que el segellador facilita la neteja, no s’ha de descuidar el raspallat, si no s’efectua una higiene correcta pot sorgir una càries a prop del segellador. La col·locació dels segelladors no fa malbé l’esmalt, no requereix anestèsia, el dentista raspalla la peça i la pinzella amb una crema, que endureix en aplicar-li una llum especial. Els segelladors duren força temps, però cal el control periòdic del dentista per controlar el seu estat.
Bases i folres cavitaris: Per a la base o el fons de la cavitat s’usen hidròxid de calci, òxid de zinc eugenol que és una substància antibacteriana que forma dentina secundària, ionòmer de vidre que allibera fluor i, abans s’usava, ciment policarboxilat i fosfat de zinc.
Materials temporals: Són materials utilitzats durant un temps limitat fins que el material permanent està disponible.
Materials definitius: són els materials que farem servir en les obturacions definitives.
L’amalgama de plata: L’únic que podem fer servir en condicions inadequades com pot ser una dent difícil o dificultat per aïllar-lo.
El fluor: Cuida el nostre esmalt.